Els qui pensaven que el món és l'única pàtria que existeix ja tenen un nou motiu per a enorgullir-se de la seva postura: ja hi ha proposta en ferme de lletra per a la marxa granadera, coneguda com himne estatal.
I sí, evidentment ja hi de nou debat nacional, a l'altura dels millors anys de GH's o OT's; com no podia ser d'altra forma en un país tan de bombo i pandereta com aquest. Des de temps del la,la,la en català de Serrat, no hi havia una polèmica musical semblant en calat social com aquesta; serà que no han canviat tant els temps, no?
Però vaja, si el boss aconseguia que el seu "born in the usa" fos considerat com l'himne oficiós del país de les barres i estrelles, encara som a temps que aparegui alguna cançó que faci el mateix efecte substitutiu per a aquest cantó de l'atlàntic...
No sé si amb la categoria d'himne, però superant amb creus a la de clàssic, és la cançó que m'encantaria dedicar a tots els escurçons que han decidit dir què és un himne i què no ho és.
Perquè estaria be que hi hagués dies com els canta Van Morrison....
by Joan Trias.
12/1/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada