John Say's

Ha tornat, discogràficament parlant i de forma més que breu, un dels músics més complets de tot el panorama pop anglès: John Mayer.
Una banda sonora, ultimament el refugi econòmicament solvent i de liquidesa ràpida emprat per a molts artistes; concretament la que dona fil musical al film "The bucket list" (Ahora o nunca), és la que ha fet retornar a l'estudi a un artista privilegiat, capaç de dominar dos dels instruments més complicats que existeixen i que a primer colp d'ull semblen dels més senzills de la música: veu i guitarra.
Des d'una de les meravelles musicals del 2006, anomenada Continuum (disc que, inexplicablement, o no, ha passat més que desapercebut a l'estat espanyol) Mayer s'havia dedicat a recórrer mig món en directe, un dels seus "forts", i a descobrir nous amics (Ben Folds, Robert Randolph...) amb qui compartir talent sonor en un interessant projecte que reconvertia un porta-avions en un escenari flotant gegant.
I entre concert, gira, recollida de grammys, etc., aquest bon músic ha aparegut amb un retorn musical cap al pop primerenc de temes com "daughters", o "your body is wonderland"; estil que esperem no sigui de nou la linea a seguir en propers treballs ja que el soul elegant i carregat de detalls sonors espectaculars que aconseguia aquest americà a Continuum, seria molt probablement el punt d'inici de la conquesta del món, (ja iniciada mediaticament en aparicions a CSI o la propia banda sonora de Ahora o nunca).