18/2/08
Lenny, o per què canviar si està bé...
"Is it time for a love revolution" no és precisament un compendi sonor gaire revolucionari, musicalment parlant, ni tan sols és un disc on l'amor serveixi de fil conductor principal, la qual cosa es d'agrair ja que normalment aquest tema no és més que una vulgar i ensucrada excusa per a enregistrar 10 balades amb la mateixa tonalitat, armonia i intenció.
El que sí denota aquesta nova (vuitena ja) entrega discogràfica de Kravitz, és la intenció clara, no de revolucionar res, sino de retornar als començaments musicals que enaltiren a aquest músic a l'olimp dels rockers. Are you gonna go my way, Always on the run o Believe ara es reprodueixen 15 anys després baix titols com Bring it on, Love revolution o I'll be waiting, aquesta darrera elegida com la presentació oficiosa del disc.
Rock, cruesa sonora, de nou L.K enregistrant tots els instruments a casa seva, lletres més o manco fàcils de recordar i una actitud més que combativa davant el mon que envolta al controvertit músic, són alguns dels trets a priori més visibles d'un treball que sembla anar de camí d'estades eternes a billboards, gires inacabables, etc, vaja, la revolució que sempre hi ha darrera el llençament d'algun disc d'una superstar com aquesta.
En tot cas, I'll be waiting, junt a un o dos temes més del disc (dancin' til dawn i If you want it) són una mostra clara de la bona inventiva que de tant en tant gaudeix aquest music, ara també artista-combatent contra el canvi climatic: El llibret està impres en paper ecològic.
De totes formes s'haurà de continuar esperant a que arribi el disc definitiu de Kravitz, (cosa que va estar a punt de passar amb Circus) amb el qual revolucioni d'una vegada per totes la música rock actual. Això sí, com sempre, amb sons dels 70's.
Mentre això estigui per passar, jo em conformo molt be amb aquest bon tema..
El que sí denota aquesta nova (vuitena ja) entrega discogràfica de Kravitz, és la intenció clara, no de revolucionar res, sino de retornar als començaments musicals que enaltiren a aquest músic a l'olimp dels rockers. Are you gonna go my way, Always on the run o Believe ara es reprodueixen 15 anys després baix titols com Bring it on, Love revolution o I'll be waiting, aquesta darrera elegida com la presentació oficiosa del disc.
Rock, cruesa sonora, de nou L.K enregistrant tots els instruments a casa seva, lletres més o manco fàcils de recordar i una actitud més que combativa davant el mon que envolta al controvertit músic, són alguns dels trets a priori més visibles d'un treball que sembla anar de camí d'estades eternes a billboards, gires inacabables, etc, vaja, la revolució que sempre hi ha darrera el llençament d'algun disc d'una superstar com aquesta.
En tot cas, I'll be waiting, junt a un o dos temes més del disc (dancin' til dawn i If you want it) són una mostra clara de la bona inventiva que de tant en tant gaudeix aquest music, ara també artista-combatent contra el canvi climatic: El llibret està impres en paper ecològic.
De totes formes s'haurà de continuar esperant a que arribi el disc definitiu de Kravitz, (cosa que va estar a punt de passar amb Circus) amb el qual revolucioni d'una vegada per totes la música rock actual. Això sí, com sempre, amb sons dels 70's.
Mentre això estigui per passar, jo em conformo molt be amb aquest bon tema..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
