17/4/08

Terez

De nom exòtic, i veu més allunyada dels cànons habituals que suposadament exigeixen els puristes del jazz melòdic, arriba Terez Montcalm per embadalir-nos amb la seva màgia en forma d'instrument vocal a un disc més que encertadament anomenat "Voodoo".
I és que només l'èxtasi que experimenten les descendents dels esclaus de l'oest d'Àfrica pot ser comparable amb el cúmul d'emocions i màgiques combinacions sonores que aquesta canadenca (un dels paisos musicalment parlant més interessants a l'actualitat) és capaç d'oferir al llarg dels 12 talls que conformen un treball llençat a l'estat espanyol des d'un segell a seguir molt de prop: New Mood Jazz (Marcus Miller, Litus, etc)
Cançons pròpies creades amb una marcada dèria per a cuidar les parts guitarreres, l'altre dels instruments que, junt la veu, domina la canadenca, mesclades amb bones versions, tan de moda últimament, de Jimi Hendrix, Elton John o l'enèsima revisió del Sweet dreams dels Eurythmics, conformen el gruix el tercer i ambiciós disc d'una artista que ja és comparada, amb tot el dret del món amb icones de la historia musical com Janis Joplin o Ella Fitzgerald, quasi res.